2011 - Dualisme

Arquitectura i Art

Així com succeeix en tota narració cosmogònica que pretén posar en ordre el caos, aquí, més enllà de la narrativa, es pretén posar en ordre la manera de mirar. Un precepte materialitzat a través d'un llenguatge alternat que s'agrupa en dos components, dues geometries contraposades en forma de L, dos modes de viure. Igual que en el diagrama del Taji, parts independents i al seu torn codependents entrellaçades en un equilibri dinàmic inseparable i al mateix temps divisibles.

Ens trobem al nord del municipi de Muro, a Mallorca, en una zona agrícola molt a prop de la costa, en la qual el pla paisatge agrest comença a respirar l'aire litoral. Un lloc contraposat en si mateix, on conviu l'aridesa del camp amb la fertilitat de l'albufera. Una altra dualitat més que acompanyarà al projecte d'aquesta casa, conduint tota una sèrie de decisions cap a la duplicitat i la confrontació.

La casa ve conformada per dos volums en forma de L posicionats en simetria axial, donant lloc a una planta en creu amb un eix alineat en el qual se situaran tots els serveis i dos eixos desalineats en els quals s'albergaran els usos principals. Una d'aquestes peces albergarà la zona de dia mentre que una altra acollirà l'àrea de nit; dues forces fonamentals oposades i a la vegada complementàries que tensionen la mirada de la casa cap a l'exterior.

La geometria de tendència excèntrica de la casa delimita quatre patis, cadascun d'ells directament relacionat amb una de les quatre ales de la casa. Trobem una doble jerarquia de patis interactuant dos a dos amb els blocs de dia i de nit.

Els espais que es generen en la trobada entre les dues «Ls» tindran un caràcter neutral i eteri, actuant com a zones intermèdies entre els àmbits de dia de nit i absorbint la tensió generada entre les parts.

En contraposició a l'anterior, el pati al qual abraça la zona de dia tindrà un caràcter més humanitzat, on l'interior es desdibuixa i estén cap a l'exterior mitjançant la ubicació d'una terrassa i piscina. El pati sobre el qual versa la zona de nit serà el contrari, un lloc que s'obre cap a fora, però contingut a través del posicionament de tota una sèrie d'espècies arbustives que transformen el pati en un lloc més recollit d'acord amb les estades a les quals dona cara.

Existeix una voluntat a un diàleg entre les parts, el qual s'expressa no només en la composició geomètrica de les estades, sinó també en l'elecció de materials i altres gestos.

En aquest sentit, des del punt de vista de la composició espacial la zona de nit es veu molt més compartimentada i fragmentada que la zona de dia, on destaca una percepció diàfana i contínua de tot l'espai, oposant-se els llocs d'intimitat i recolliment als d'interacció i convivència. Així mateix, en la zona de dia s'obre l'interior per a conciliar-se amb l'exterior a través d'un gran porxo que actuarà com a entreacte, un llindar versat cap a la terrassa, la qual, al seu torn, prendrà la composició del paviment interior prenent-lo com a propi.

Cap a l'exterior, aquestes dues ales s'expressen a través d'una selecció de materials contraris entre si, de tal mode que un revoc fi que trasllada un temperament de calma embolica l'àrea de nit mentre que una pedra més càlida i irregular ho fa amb l'àrea de dia. Un mode més d'exterioritzar i remarcar la dualitat com a element generador de la casa.