2015 - Empelt

Arquitectura i Art

La transformació d’un habitatge entre mitgeres a Alaró entén l’ampliació no com una suma, sinó com un empelt. El nou no s’imposa sobre l’existent: creix des d’ell, l’activa i el fa evolucionar. Com el seu nom indica, la intervenció permet que la casa continuï la seva vida incorporant una nova matèria que redefineix la seva secció, la seva silueta i la seva atmosfera.

Situada al poble d’Alaró, l’habitatge presenta una profunditat reduïda que permet que la llum natural travessi la secció de façana a façana al llarg del dia. La intervenció aprofita aquesta condició per reorganitzar l’espai i reforçar la relació amb les vistes des de la part superior, integrant-les com a part essencial de l’experiència domèstica.

El projecte es materialitza en una nova planta que es posa sobre l’estructura existent com una caixa de fusta. No es tracta d’una addició convencional, sinó d’una extensió vertical que transforma la casa des de la secció. Aquesta nova envolvent de fusta embolcalla, connecta i unifica, atorgant escala i personalitat al conjunt. Des de l’exterior, l’ampliació redefineix la silueta de l’habitatge, mantenint un equilibri entre la integració cromàtica amb l’entorn i una lectura actual clarament reconeixible.

L’estratègia material estableix un diàleg precís entre la pedra original i la nova estructura de fusta CLT. La pedra existent es recupera i es deixa vista en punts estratègics, consolidant la memòria del lloc. Davant d’ella, la fusta apareix de manera gradual a les plantes inferiors i culmina a la planta superior com a material protagonista. Així, el nou no apareix de manera brusca, sinó que s’introdueix progressivament en l’existent, com si brollàs des del seu interior.

A la planta baixa, sala d’estar i cuina-menjador s’organitzen com un únic espai continu, travessat per la llum natural que entra des de totes dues façanes. Els tons crema actuen com a base neutra, permetent que la fusta - integrada també en el mobiliari de cuina - construeixi una atmosfera càlida i serena.

A les plantes superiors, l’escala esdevé més domèstica i íntima. Un estudi i un dormitori ocupen la primera planta, mentre que a la segona el dormitori principal s’expandeix cap a la terrassa. El balcó s’entén com un llindar habitable, una prolongació directa de l’interior cap a l’exterior, on la materialitat continua sense interrupcions: la fusta travessa el límit de la façana i el paviment ceràmic manté la continuïtat cromàtica.

A la nova planta, la fusta configura una envolvent contínua sota la qual es percep un volum autònom que emergeix des de la base neutra. Aquest cos, separat de les cares de la caixa superior, es defineix per l’alçada i el silenci de l’espai que l’envolta, reforçant la idea de peça inserida dins una estructura major.

Els detalls consoliden el discurs arquitectònic. Les baranes i els elements lleugers es dissenyen amb esveltesa i precisió, acompanyant sense competir amb els plans principals. La paleta material es manté coherent en tot el projecte, intensificant-se a la planta superior per generar una atmosfera més envoltant.

No es competeix amb la casa original: s’activa des de dins. La fusta no només construeix una nova planta, sinó que reinterpreta l’existent, permetent que passat i present convisquin amb claredat i continuïtat.