1802 - En bateria

Arquitectura i Art

A Sa Pobla es troba aquesta casa unifamiliar, construïda en una parcel·la allargada entre mitgeres.

La casa té dos pisos i un gran pati que compta amb jardí i piscina.

Tant la planta baixa com la primera planta comparteixen un esquema de funcionament senzill. Es tracta d'una crugia principal en l'adreça longitudinal, diàfana i passant -l'espai es pot obrir des del carrer fins al pati-, acompanyada d'una segona cruixia menor i més compartimentada, dividida en peces que desenvolupen les diferents funcions de l'habitatge. Aquesta segona cruixia és la “bateria” que dona vida a l'habitatge, servint-la de tota funcionalitat requerida i dotant a la crugia principal del “luxe del buit”. Aquest buit és ara un comodí que podrà allotjar de manera flexible usos més públics (connectant-se amb el carrer) i més privats (amb el pati) a més de fer créixer les habitacions arribant a desaparèixer la idea de dormitori com a tal en la planta trepitjo.

Aquest esquema "en bateria" es trasllada a la totalitat de l'habitatge, arribant fins i tot al carrer, on l'alçat revela els seus secrets a través d'una materialitat molt marcada.

D'altra banda, en el costat sud, on trobem el pati, una galeria protegeix l'edificació d'una radiació directa a l'estiu, creant una xemeneia que evacua l'excés de temperatura, mentre que a l'hivern capta la màxima energia possible en forma de calor, creant una matalàs tèrmic que té la capacitat d'anar cedint aire calent a un ritme més pausat, segons requereixi l'habitatge.

Per a maximitzar aquest comportament d'austeritat energètica s'opta per utilitzar un material amb una gran inèrcia tèrmica i un baix impacte ambiental com és la ceràmica, que actuarà com a element estructural i com a acabat en la major part dels espais. A més, atès que es tria un bloc de termoarcilla i que aquest es voldrà deixar vist, el projecte requereix un estudi molt minuciós de les dimensions i la modulació per a evitar trencar-lo, ja que no respon bé als talls a mitja peça.

Alhora, en la planta superior la fusta fa acte de presència generant una sensació extra de calor a l'hivern.

El formigó és l'últim convidat en la festa. Apareixent en paviments i forjats, aquest aporta un contrapunt estètic i equilibra l'excés de color del conjunt a més de lligar l'estructura i conferir-li una resistència que garantirà la seva durabilitat en el temps, factor que resultarà Importantíssim si volem que aquest habitatge sigui realment sostenible de la millor forma que sabem; servint per a molts anys als seus habitants.