Al barri de Gràcia de Barcelona es rehabilita l’àtic d’un edifici per fer-ne un habitatge.

La planta té una terrassa quasi tan extensa com la superfície tancada. Això genera una forta polarització entre l’interior i l’exterior i dona al pis un caràcter dual. La dualitat entre les dues meitats troba resposta en dos aspectes: la materialitat i la transició entre dins i fora.

A dins es conserven a la vista dos elements que fan perdurar la identitat constructiva de l’edifici.
El primer, les bigues de fusta que suporten els envanets de sostremort amb què es dona pendent a la coberta. El segon, el mur de maons que deixa endevinar un antic creixement en l’alçada de l’edifici. A aquestes preexistències s’afegeixen materials neutres i llisos, el paviment de formigó i els envans lleugers que tanquen la capsa.

Com a resposta al nou paviment interior es conserva l’antic a l’exterior, de rajola de fang en espiga. Com a resposta a l’antic sostre interior, es construeix una pèrgola de fusta i canyís que dona ombra a la terrassa.

L’exterior i l’interior es connecten a través de portes. Al llindar la transició s’accentua per un desnivell: la terrassa se situa dos esglaons per sobre de la cota interior. Per salvar l’alçada del desnivell s’hi col·loca un banc de xapa que fa tant d’esglaó com de sofà.

La superfície interior de l’habitatge és de 30 m2. La impossibilitat d’una distribució adient d’estances generoses dona lloc a un únic espai total amb dos petits apèndixs, la dutxa i el lavabo.

Anteriorment, aquest àtic tenia la funció d’emmagatzemar l’aigua que servia l’edifici. Com una nova cisterna, la sala conté una seqüència de funcions que flueixen al llarg del dia. Cuina, menjador, estar, estudi, vestidor o dormitori.

Per a aquest fi es compta amb el mínim nombre d’elements fixos. A dins, aquests elements són els esglaons que salven el desnivell amb la terrassa i la dutxa, així com una barra que conté el mobiliari de cuina. Tots ells se situen al perímetre deixant lliure l’espai central.

A l’exterior els únics objectes fixos són la pèrgola i un moble d’obra que també té instal·lació d’aigua. La resta de l’espai s’ocupa amb mobles i accessoris que poden aparèixer i desaparèixer aquí i allà segons les necessitats del moment.

Per optimitzar la superfície, el llit s’eleva sobre una estructura metàl·lica que permet fer servir l’espai davall d’ell com a zona d’emmagatzematge.

L’interior i la terrassa són un continu omplert amb les taules i d’altres objectes que es mouen amb les persones que habiten el pis.

Localització:

Barri de Gràcia, Barcelona.

Superfície:

29,4m2 interiors, 28m2 exteriors.

Client:

Privat.

Constructor:

Solcoasen SL.

Col·laboradors:

-

Període:

2018-2019

Fotografía:

Gael del Rio.