1901 - Abraçant l'essència

Arquitectura i Art

Als voltants de Muro, a Mallorca, trobem un lloc en el camp marcat per un passat agrícola on apareixen dues construccions relacionades amb l'element de l'aigua: un molí, -la funció del qual seria la d'extreure aquesta aigua del subsol a través d'un pou- i un aljub -dedicat a l'emmagatzematge i reg-. Com és habitual en aquesta mena d'estructures dedicades al llaurat de la terra, es troba just al límit d'una parcel·la, llindant amb un camí on en un passat no tan llunyà els treballadors de la finca duien a terme intercanvis i desenvolupaven labors manuals més enllà de la collita.

Amb la proposta plantejada, s'aspira a abraçar, a recollir la història de les preexistències i plasmar-la en una nova arquitectura en harmonia amb el lloc en què es troba. L'emplaçament és també determinant pel que fa a les seves característiques físiques, tant la seva geometria com la seva composició marquen una línia generatriu del projecte traduïda en una precisa elecció de materials i disposició en l'espai d'un nou habitatge. D'aquesta manera, s'erigeixen tres volums que dialogaran amb l'arquitectura preexistent, tractant tres volums que dialogaran amb l'arquitectura preexistent, tractant d'elevar la comprensió i percepció de l'entorn en totes les escales.

L'arquitectura proposada entra en relació amb la preexistència a través d'una selecció de materials i formes que responen a una tradició reinventada. Els volums es regularitzen en paral·lelepípedes proporcionats en funció a la geometria del molí, marcada per un disseny poc compartimentat i petri. La selecció de la pedra de marès com a envolupant fa una vegada més referència a la presència d'aquest material tant en el molí com en l'aljub. A escala volumètrica i compositiu, el recentment esmentat aljub actua com a xarnera entre les habitacions de la casa i la torre del molí, reforç ant el diàleg entre allò que és nou i el que és antic. A l'habitatge la peça
allargada també tractarà de realitzar funció semblant a la de l'aljub, és a dir, connectar els elements als seus extrems.

L'elecció de la disposició de les tres noves construccions al voltant de les anteriors pretén generar un nou espai intermedi a l'aire lliure, un pati en l'epicentre del qual neix una olivera com a vòrtex. Per a reforçar aquesta percepció nuclear tan característica de les regions mediterrànies s'han disposat totes les cobertes cap al centre del pati, afegint un nivell de complexitat i recolliment major a l'espai. Els elements de connexió entre els volums es projecten per a ser pràcticament inexistents, gener ant una major complicitat entre l'interior i l'exterior i generant un respir entre les peces principals.

La pedra de marès determina la composició detallada de cadascun dels tres volums, ja que no actua únicament com a revestiment, sinó com a estructura. Així, l'especejament de la façana ve modulat per la mesura de la peça de trenta centímetres en tot el seu llarg i ample. L'ús d'aquest sistema modular permet sintetitzar la composició tant en planta com volumètricament en dos tipus de mur: intermedi i cantoner; tots dos són els que es repetiran conformant espais de diverses superfícies per a acomodar-se a l'ús que continguin. A través de la disposició d'aquests murs i les obertures a portell s'aconsegueix generar visuals en diagonal que connecten l'exterior amb l'interior, obrint la casa al camp i aquest al seu torn, endinsant-se en ella.

A mode de resum, el present projecte no sols abraça l'essència i el caràcter de les construccions existents, sinó que les enalteix i teixeix a través d'una nova arquitectura que posa en valor el passat a través de la mirada present. S'aconsegueix crear un lloc dins d'un altre i en diàleg amb ell. Gestos com l'elecció d'una materialitat ja present, la incorporació de l'olivera com a nucli simbòlic d'unió i la generació d'una geometria consonant amb l'entorn connecten i arrelen la casa amb el lloc.