1905 - Inside out

Arquitectura i Art

Una parcel·la molt allargada que té un problema: la llum. De manera impenetrable, les estances interiors es queden a les fosques, per la qual cosa es decideix fer l'exercici d’agafar una de les peces més fosques i moure-ho a la façana posterior. D'aquesta manera tant aquesta peça com les que anteriorment l'envoltaven, seran envaïdes per la llum.

Ens trobem a Llubí, una localitat situada en ple pla de Mallorca, en una parcel·la sobre el pujol en la qual descansa als seus peus el Torrent de *Vinagrella. Aquí trobem dues antigues construccions de tipus tradicional amb blocs de marès natural inserides en un solar irregular en arracada cap a aquest pujol. L'edificació principal comptava amb dues plantes segregades en altura per a poder ser utilitzades com a oficines i habitatge en el primer nivell i baix respectivament, mentre que l'edificació secundària tenia com a ús principal magatzem.

Per a aquest projecte de reforma es va tractar, d'una banda: mantenir la posició i part de característiques del volum principal, adequar-lo per complet com a habitatge i afegir-li una ampliació. I per un altre: eliminar la construcció secundària alliberant la seva superfície per a donar-li un nou ús.

Totes les intervencions dutes a terme sobre l'edificació existent han procurat mantenir la petjada de la matèria original. Tots els elements inserits que se sumen a l'anterior arquitectura, es distingeixen en color, matèria, textura i formes, generant una convivència en la qual contrasten tots dos tipus d'elements.

L'edificació principal es tracta d'un volum allargat amb una forma particular que, en origen, no permetia fer arribar la llum a totes les estades. Aquesta reforma busca portar part de l'espai interior cap a l'exterior i viceversa com a manera d'introduir la llum.

A través de la sostracció de part de la massa del volum principal la casa torna a respirar a través del pati que resulta d'aquest gest. Un gest que es traspassa de manera inversa al pati actual, on aterra un nou volum en planta baixa que s'annexa a la casa. Dues accions contraposades que permeten reconnectar els espais de la casa.

Al fons de la parcel·la, on es derroca l'antic magatzem, apareix una cuina d'estiu com a nova construcció a mode de porxo evocant la reminiscència de l'antic magatzem. Es crea un espai a cavall entre una geometria tancada i oberta que actua a tall de filtre entre el pati de la casa i el final de la parcel·la, d'ús rústic, cap al turó.

La connexió entre interior i exterior no es persegueix únicament a nivell volumètric, sinó també detallat, a través de gestos i eleccions puntuals que reforcen la continuïtat espacial.

Aquest és el cas del paviment, el qual s'estén des de les estades internes de la casa cap a fora envaint tota la zona de la piscina fins a trobar-se amb l'àrea rústica al fons. D'altra banda, i seguint la idea de la continuïtat, es proposa al llarg de la planta baixa, recorrent el perímetre interior, tota una sèrie de mobles en bateria que connecten les diferents estades de l'àrea de dia de la casa.

A nivell estructural, aquells murs de blocs de marès natural que conformaven l'edificació original es mantenen vists en alguns punts, de la mateixa manera que parteixes de la nova estructura d'acer també ho fan. El color negre de l'acer laminat, xapes llises i microperforades entren en diàleg amb el marès, enguixats i fusta. Una manera de contrastar el nou i el preexistent en contraposició, però en una sintonia de sinceritat.