1913 - Forn s'Era

Arquitectura i Art

El forn S’Era és un obrador artesà i botiga de pa i pastisseria situat a la vila de Sineu.

La seva manera de fer vol restituir a l’ofici de forner uns valors que es tradueixen en tres principis: utilitzar només matèries primeres de gran qualitat i procedència local, reduir al mínim necessari la producció estalviant la major quantitat possible de materials i energia i concentrar el seu horari d’obertura al públic per tal de fer compatible el ritme de feina amb la vida familiar. El local és l’escenari on aquest modus operandi es duu a terme.

La major part del dia, al forn es reben encàrrecs i s’elaboren pans de llarga fermentació que s’entreguen als clients de les 15:00 a les 19:00 hores. Durant aquesta estona l’obrador s’obre al carrer i es transforma en aparador. No existeix un límit entre botiga i obrador, sinó que tots dos constitueixen un únic espai endreçat en funció d’aquesta norma horària.

Al centre hi ha una taula on es preparen les masses. Al seu voltant tot d’estris, aparells i grans màquines serveixen al propòsit d’elaborar els pans. Entre la taula i la porta d’accés, un aparador canvia de posició adaptant-se a la interacció amb els clients. De vegades el moble fa de límit amb l’espai públic; d’altres, la gent que visita el forn pot envoltar-lo observant les diferents elaboracions que s’hi mostren.

L’interior se separa del carrer per un petit rebedor semi-exterior. Un cop a dins de l’espai principal, atesa la manca de tancaments, l’atenció del projecte se centra en els acabats.

Fins a una cota de dos metres, les parets són revestides amb rajoles ceràmiques esmaltades resistents a l’aigua i l’àcid. Aquestes peces són encapçalades per dues fileres de rajoles sense esmaltar que les separen de la franja superior, de color blanc. L’enrajolat ceràmic té diferents funcions: unifica l’espai, acota el color de les parets a la superfície en contacte amb el tacte de persones i màquines i representa una imatge que atorga identitat al negoci. El paviment és de terrazzo.

Els acabats verticals i horitzontals tenen en comú la seva durabilitat davant l’ús de l’obrador, així com la seva facilitat a l’hora de fer-los nets. A la seva trobada, la filera de rajoles en contacte amb el terra es col·loca sobre un pla inclinat. Això forma un sòcol continu amb el paviment i les parets, que trenca l’angle recte i facilita la neteja.

L’espai principal té accés a dues petites peces privades: el lavabo i el despatx. El primer se situa per sobre de la cota general del terra, el segon es troba al mateix nivell. En relació amb la posició de cada porta, una més alta que l’altra, les rajoles ceràmiques adopten una solució de col·locació diferent als dintells i brancals.