2013 - Tamís

Arquitectura i Art

Ja fa anys que en l'Hipòdrom de Manacor la gent s'asseu en una zona molt concreta.

Un lloc on aquells espectadors que fa temps que observen les carreres aprofiten l'ombra que projecta un arbre en el perímetre del circuit per a refugiar-se del sol.

Aquest projecte de nova cantina rescata elements de l'hipòdrom com la prolongació d'aquest umbracle "*Tamís" o el mateix galop dels cavalls per a donar peu a la forma principal de l'estructura.

Es proposa un programa que confon l'espai exterior amb l'espai interior, albergant també la funció de zona d'apostes. L'elevació del terreny busca ser la prolongació de l'antic banc de formigó per a donar pas a una zona més extensa de seients per al públic. El reticle de tramex es projecta en el sòl, formant l'ombra buscada, mentre que també amaga l'estructura i instal·lacions, creant una il·lusió de continuïtat en el fals sostre.

La coberta reposa sobre uns pilars que limiten el recinte del projecte sense arribar a tocar els murs perimetrals. En aquests es fa un treball de conservació de la preexistència per a incorporar la importància històrica del lloc al projecte.

La construcció es situa just en el centre de la plataforma. D'aquesta manera es creen unes circulacions que inciten a travessar el lloc quan estigui obert, o envoltar-lo per a poder arribar als diferents usos quan estigui tancat. Igual que la coberta, aquesta separació dels murs aporta valor al projecte i limita el nou del precedent.

Com els espectadors, el programa es resguarda sota la coberta, passa a ser un més i fa que la zona més opaca quedi més allunyada de la pista, i que la terrassa es desvinculi del que realment és interior, ampliant-se per tota la superfície de la plataforma i formant una llotja per als aficionats.

Tant a l'interior com en l'exterior, el tramex ocupa tota la superfície, com a fals sostre ocultant les instal·lacions o com a filtre del pas de la llum. L'acabat, vist des de la distància, genera una sensació de continuïtat: durant el dia deixarà passar la llum a través del seu reticle, i durant la nit, amagarà les lluminàries que il·luminaran el lloc.

L'estructura amb forma diagonal s'amaga sobre el tramex ensenyant als espectadors el seu ziga zaga en diversos moments: quan entraràs sota la pèrgola, amb la projecció de l'ombra en el sòl o en la inclinació de les lluminàries sobre el fals sostre.

Com a resultat, la nova cantina es construeix com un espai que comprèn el preexistent i que crea ponts entre el projectual i el funcional, millorant el lloc gràcies a potenciar les seves virtuts vigents.