Stratum es construeix des d'un gest elemental: una peça en forma de L que sembla modelada pel paisatge que l'envolta. Dos buits interrompen la seva continuïtat i transformen una geometria senzilla en una seqüència de pauses i descobriments. Com si la matèria hagués estat acuradament erosionada, la casa troba la seva identitat en allò que s'extreu tant com en allò que es construeix, establint un delicat equilibri entre refugi i naturalesa.

Situada en el terme municipal de Llubí, en una parcel·la plana situada entre la proximitat de la mar i la riquesa ecològica del Parc Natural de s'Albufera, l'habitatge s'insereix en un dels paisatges més singulars de Mallorca. Un territori on l'horitzontalitat domina la mirada i on la llum mediterrània modela cada textura, cada ombra i cada horitzó.

La parcel·la albergava una petita construcció agrícola preexistent, una modesta edificació que històricament acompanyava el treball del camp. La seva volumetria senzilla, de planta rectangular i coberta a una aigua, constitueix un fragment de memòria construït que serveix com a fil conceptual per a la nova intervenció. El projecte recull aquesta essència vernacle i la reinterpreta des d'una mirada contemporània, mantenint un diàleg respectuós amb el caràcter del lloc. La coberta completa aquesta lectura mitjançant una seqüència que trenca subtilment la uniformitat del volum rectangular i dibuixa una silueta canviant en l'alçat.

La proposta s'organitza a partir d'una única planta en forma de L, una geometria capaç d'ordenar el programa domèstic mitjançant una clara distinció entre els espais compartits i els àmbits més privats. No obstant això, són dues sostraccions les que acaben de definir el caràcter de l'habitatge. Dos patis perforen el volum i generen pauses dins la composició, introduint la llum, l'aire i la vegetació al cor de la casa. Aquests buits no sols separen funcions, sinó que construeixen una experiència espacial on interior i exterior s'entrellacen.

La materialitat reforça aquesta voluntat de senzillesa. L'habitatge s'expressa mitjançant dues franges horitzontals superposades. La base, executada en pedra de marès, arrela l'arquitectura al terreny, mentre que la segona banda d'estuc embolica el volum superior amb una presència més lleugera. Aquesta estratificació es contraposa al ritme de les obertures verticals, on el buit, que s'estén des del terra fins a la trobada d'ambdós materials, emfatitza la seva dualitat i aporten cadència a les façanes. A l'interior els sostres de gran alçada, les bigues de fusta vistes i la selecció de materials càlids i naturals construeixen una atmosfera de calma, on la llum i el paisatge es transformen en un material més.

El programa es distribueix seguint la lògica dels dos braços de la L. L'ala pública acull el saló, el menjador i la cuina en un espai continu i generós, caracteritzat per la seva amplitud i altura. Al costat d'aquesta zona se situen també les dependències de servei, com la bugaderia i un lavabo de cortesia. En l'ala privada, els patis articulen una seqüència més íntima: un primer buit separa l'estudi del nucli principal, mentre que un segon pati estableix una transició cap a les habitacions. En aquesta zona es disposen dos dormitoris amb bany compartit i una suite principal concebuda com un refugi tranquil obert al paisatge.

Més que una casa entesa com un objecte aïllat, el projecte proposa una manera d'habitar el territori. A través de la senzillesa de la seva geometria, l'honestedat dels seus materials i la presència dels patis, l'arquitectura troba una manera de pertànyer al lloc. Un habitatge que no busca cridar l'atenció, sinó acompanyar el pas de la llum, les estacions i el temps, convertint la vida quotidiana en una experiència vinculada al paisatge mediterrani.

Localització
Llubí, Mallorca.

Superfície
143 m2.

Fotògraf
Ricard López

Constructora
-

Col·laboradors
-

Període
2022 - 202?