2303 - Parc dels Plataners

Arquitectura i Art

En un entorn condicionat per l'escala industrial i la persistència del flux de l'aigua, plantegem el projecte a partir d'un gest inicial: dues línies que la mà creua sobre el paper per a indicar el lloc on es col·locaran les zones de repòs i els ponts. Aquest traç regulador, estableix la geometria essencial que organitza el relat i actua com una garantia contra l'arbitrari. De la mateixa manera que l'arbre es tala i s'apila, desgranem els punts clau del paisatge per a construir un espai on la raó geomètrica i la naturalesa tornen a entendre's.

Als afores de Santa Perpètua, es troba un fragment de territori que resisteix entre costures. Flanquejat per les grans infraestructures de la B-140 i l'AP-7, el projecte se situa en un entorn marcat per la dualitat entre el dinamisme productiu i la serenitat de la Riera Seca. És un lloc de fronteres, on la trama urbana i el creixement industrial convergeixen en un llit que, confrontant a la fàbrica Bimbo, reclama la seva identitat com a espai de transició i pulmó necessari per a la comunitat.

El que avui és un corredor marcat per la indústria va ser, a l'origen, un tapís d'ús agrícola. Després de la cessió de sòl per a l'activitat fabril, va sorgir el requisit de preservar aquest gran buit verd, una reserva vital en una zona altament antropitzada on la riera ha quedat sovint encaixonada. Aquest corredor fluvial no sols és un nucli de biodiversitat, sinó que també serveix d'enllaç entre el patrimoni natural i les anelles verdes del municipi.

La intervenció neix d'una voluntat de reparació i sutura, entenent el projecte com una infraestructura suau que interconnecta el nucli urbà amb les zones d'activitat diària. El disseny es fonamenta en la generació de rutes per a la mobilitat activa que facilitin els desplaçaments. Lluny d'imposar-se al paisatge, l'arquitectura segueix la sinuositat de la riera i respecta els buits entre els arbres, amb la intenció que el camí desaparegui sota el mantell natural, permetent que la vegetació sigui la veritable protagonista.

El traçat organitza l'espai mitjançant una successió de nodes que actuen com a llocs de trobada en els punts de major afluència. El programa es desplega de manera orgànica, situant les zones d'estada en aquests punts singulars que jalonen el camí definit pel traç inicial. El moment de màxima contemplació s'aconsegueix en el mirador, concebut com una gran àgora centrada en el paisatge, on la disposició del mobiliari convida a la pausa. Són espais dissenyats per a la col·lectivitat que, no obstant això, mantenen una atmosfera de recolliment gràcies a la protecció de l'ombra dels plataners.

La narrativa constructiva es recolza en aquesta geometria essencial que organitza i col·loca paviments, bancs i taules: peces de formigó que aspiren a convertir-se en pedra. L'encreuament original de línies es converteix en el signe el significat del qual ens evoca el referent de les branques caigudes que l'atzar entrecreua. En els ponts, és la pròpia estructura de suport la que enllaça tots dos marges seguint aquest esquema, protegida per baranes de verticalitat irregular que mimetitzen el ritme de les canyes. Tot això es completa amb un estudi colorimètric que aplica tonalitats extretes del propi entorn per a aconseguir una integració absoluta.

Aquest projecte és, en essència, un exercici de respecte per l'existent i una aposta per l'arquitectura que sap guardar silenci. En unir el passat agrícola amb el present industrial mitjançant un gest ferm però sensible, la intervenció aconsegueix diluir la línia entre el construït i el natural. L'èxit de la proposta resideix en la seva capacitat per a passar desapercebuda, permetent que aquest traçat regulador que va néixer d'un encreuament manual en el paper acabi sent el suport invisible on el murmuri de la riera i la verticalitat dels arbres defineixen l'experiència de qui el recorre.