2304 - Es Moians

Arquitectura i Art

Com un tríptic que es desplega sobre el tapís ocre de Mallorca, l'arquitectura aquí no busca dominar el paisatge, sinó ordenar-lo en una seqüència de mirades i silencis. Tres volums s'erigeixen en testimonis d'una dualitat constant: l'íntim enfront del compartit, la protecció del mur davant l'amplitud de l'horitzó. És un exercici d'equilibri on la matèria es torna llenguatge i els espais de transició es transformen en les frontisses transparents que articulen el ritual d'habitar.

En el terme municipal de Muro, concretament en la zona d'Es Moians trobem un paisatge que respira la transició entre la brisa pròxima de la costa i l'aridesa de l'interior de l'illa, un entorn on la naturalesa es manifesta amb una resistència mediterrània i austera.

La intervenció es posa sobre una parcel·la amb una plantació d’ullastres. L'entorn és una oda a la resistència de la flora local, la qual dibuixa un tapís verd perenne que conviu amb l'esclat efímer de les estepes a la primavera. La casa s'integra en un paisatge que muta amb les estacions, des de l'aridesa vibrant de l'estiu fins a l'espectacle nivi de la floració de l'ametller en els primers mesos de l'any.

El projecte neix d'una voluntat d'ordenació fragmentada, articulant-se a través de tres volums diferenciats que s'entrellacen mitjançant nexes de transició. Aquests espais actuen com a ròtules de vidre i ferro, no sols vinculen les estances, sinó que gestionen la tensió geomètrica dels angles, cosa que permet que la llum i el paisatge penetrin en els punts d'unió. L'habitatge es concep com una dualitat de "mons": un nucli públic central flanquejat per dues ales privades, establint un equilibri dinàmic entre la vida compartida i el recolliment.

La narrativa arquitectònica es materialitza a través d'un contrast tectònic que defineix el caràcter de cada volum. Els cossos laterals, dedicats a l'àmbit privat, es revesteixen d'un estuc en tons terra que busca mimetitzar-se amb la cromàtica de l'estrat geològic circumdant. En contraposició, el volum central, l'ànima pública de la casa, s'erigeix amb murs revestits de pedra de marès. Aquesta pedra, deliberadament imperfecta i rugosa, trasllada a l'interior i exterior la seva textura blanquinosa i terrosa, elevant la construcció tradicional a un llenguatge contemporani. Les cobertes a una aigua i els sostres amb golfes fan homenatge a les antigues construccions de camp, proporcionant una espaiositat interior de gran altura.

El programa funcional es distribueix amb claredat seguint la lògica dels volums. L'ala esquerra acull les habitacions secundàries amb els seus respectius banys. El mòdul central, cor de la casa, alberga la sala d’estar, la cuina i el menjador, espais que s'expandeixen cap a l'exterior, a més d'una zona de bugaderia bolcada cap al pati frontal. Finalment, el volum de la dreta, el més recollit dels tres, es reserva per a la suite principal, que compta amb vestidor, bany i una gran obertura que permet despertar enfront de la immensitat del paisatge.

Aquest projecte no pretén imposar-se sobre el pla d'Es Moians, sinó formar part del seu ecosistema. A través de l'ús de la pedra, el vidre i la llum, la casa es converteix en un llindar entre la tradició i la modernitat. Una arquitectura que troba la seva raó de ser en la interpretació contemporània del lloc, un refugi que es tanca al món per a obrir-se, amb serenitat, a la naturalesa.