La proposta per a un concurs públic a Marratxí consta de dos edificis de 12 i 22 habitatges respectivament. La identitat i la coherència del projecte resideixen en l’ús dels materials i en la distribució de plantes formades per cel·les connectades sense passadissos, que s’il·luminen i es ventilen mitjançant patis. La singularitat de cada bloc ve donada per la posició i l’entorn de les parcel·les, les quals determinen que s’adopti una tipologia específica i diferent en resposta a la pròpia naturalesa urbana.

El primer bloc se situa a la trobada entre dos carrers i té una alçada de planta baixa més dos pisos. S’estableixen com a prioritats l’equitat dels habitatges a pesar de les diferents orientacions i una volumetria que, salvant la privacitat dels interiors, permeti llegir clarament la cantonada integrada en el teixit urbà.

Els habitatges s’organitzen en ventall al voltant d’un gran pati al vèrtex interior del solar, on es troben els dormitoris. A la cantonada s’ubica el nucli d’accés. Aquest distribueix la circulació a través d’unes passeres que configuren la façana exterior i representen un filtre cap al carrer.

Dins de la distribució, dos patis menors serveixen per ubicar les cuines al centre de cada habitatge, procurant la interacció de les famílies amb aquest espai i augmentant la superfície de façana interior.

El segon bloc és una peça allargada de planta baixa més un pis. El carrer i una mitgera dibuixen el perímetre de la parcel·la.

Per respondre al contacte amb el volum annex, l’edifici se separa del límit a través d’un passatge exterior, duplicant així la superfície de façana i configurant un espai comunitari més privatiu que el carrer. La condició semipública del passatge facilita la seva ocupació amb mobiliari, projectant-se d’aquesta manera com una extensió dels espais interiors.

Atesa la manca d’alçada, es renuncia a l’esquema clàssic de plantes tipus amb nuclis de circulació. El volum del bloc es forma a partir de l’encaix de diferents tipologies, algunes en planta baixa i d’altres en dúplex, fet que permet l’accés directe des del carrer a cada habitatge. Això sumat a la variació en superfície entre la planta baixa i la planta primera atorga als habitatges una domesticitat més propera a la d’una casa que a la d’un bloc de pisos.

La peça es divideix en mòduls, cadascun dels quals gira entorn d’un pati. La possibilitat d’obrir i tancar aquests patis al llarg de l’any els fa funcionar com a xemeneies de refrigeració a l’estiu i escalfant l’aire a l’hivern. L’aire calent, a més d’atemperar les façanes interiors, és reconduït mitjançant un sistema de recuperació de calor i ventiladors.

Localització:

Marratxí, Mallorca

Superfície:

733,80 m2 + 1.488,20 m2 construïts.

Client:

IBAVI.

Concurs d'idees per un avantprojecte de 26 i 12 habitatges de Protecció Pública.

Col·laboradors:

-

Període:

2020 (No realitzat).

Fotografia:

Nøra Studio.