.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
Hi ha edificis que, fins i tot quan han deixat de ser allò que eren, encara conserven les traces del que un dia varen ser. Un molí és un d’aquests casos. La seva forma no és només el resultat d’una necessitat constructiva, sinó la conseqüència directa d’una manera d’entendre el paisatge, el vent i el treball. Recuperar-lo, per tant, no consisteix simplement a rehabilitar un edifici, sinó a tornar a fer llegible una història que el temps havia anat amagant.
El Molí de Can Romaguera es troba al poble de Costitx, envoltat d’un conjunt de molins històrics que formen part d’un paisatge rural profundament arrelat a Mallorca. Els molins fariners, que aprofitaven la força del vent per moldre el cereal, són una expressió d’enginyeria popular inseparable de la cultura i de la història de l’illa. Són arquitectura feta a partir del lloc, dels materials disponibles i de les forces de la natura. Avui, però, molts d’aquests elements es troben en situació d’abandonament o han patit transformacions que n’han desdibuixat el caràcter original.
El Molí de Can Romaguera n’era un exemple. La torre circular havia perdut els seus elements més característics: la coberta i les aspes. La base, reconvertida en habitatge, havia anat acumulant modificacions al llarg dels anys. Capes i més capes d’intervencions contemporànies havien ocultat els materials, les proporcions i els espais que explicaven l’edifici original. El molí encara hi era, però costava reconèixer-lo.
Posar en crisi aquest estat actual és el primer gest del projecte. No es tracta de reconstruir una imatge idealitzada del molí ni d’eliminar totes les traces del temps, sinó de retirar allò que impedeix entendre’l. Sota els afegits apareixen els elements que encara tenen la capacitat d’explicar-lo: els murs de marès, la volta, la geometria circular i una sèrie d’espais que, alliberats de les successives transformacions, recuperen el seu protagonisme.
La radialitat sorgeix així com la idea capaç d’unir passat i present. És inherent a la geometria mateixa de la torre, però també a les aspes que un dia varen ocupar-ne el capdamunt. El projecte pren aquesta condició com a regla per ordenar el nou habitatge. Es retiren els elements contemporanis que han anat desvirtuant l’espai i es deixa nu el que és original. Allà on cal intervenir de nou, es fa amb un llenguatge clarament diferenciat, tant en la forma com en el material. No es busca confondre el nou amb l’antic, sinó fer que tots dos puguin conviure i que cadascun expliqui el seu temps.
Hi ha, però, una condició que el molí original no podia resoldre fàcilment: la llum. Els murs gruixuts i les petites obertures pròpies de la torre protegeixen l’interior, però també el converteixen en un espai fosc. La resposta arriba des de dalt. Els lluernaris introdueixen llum zenital a l’interior i, alhora, reforcen la geometria radial del conjunt. La llum deixa de ser només una necessitat funcional per convertir-se en una eina per tornar a llegir l’arquitectura. Els nous elements, el marès existent i les aspes del molí estableixen entre ells una successió de vistes creuades que amplien la percepció d’un espai que, per la seva naturalesa, tendiria a tancar-se sobre si mateix.
Tot el programa es desenvolupa en una única planta. Al centre, la torre del molí es converteix en el nucli vertical del projecte. Una nova escala helicoidal, lleugera i metàl·lica, contrasta amb la massa i la materialitat dels murs de pedra que l’envolten. La seva geometria continua la radialitat existent i introdueix, dins del volum original, un element inequívocament contemporani. Des d’aquest centre, la resta d’espais s’organitzen radialment.
La cuina s’entén com una nova peça dins d’aquesta estructura. Una capsa radial funciona simultàniament com a mur i com a contenidor: per un costat concentra el mobiliari de cuina i, per l’altre, integra els elements d’emmagatzematge de l’espai multiús i cinema. El bany ocupa l’antic rebost i n’aprofita la condició més recollida. Les piques, concebudes com a volums circulars exempts, tornen a introduir la geometria radial a una escala més domèstica.
La zona més privada de l’habitatge ocupa un dels extrems del recorregut. L’habitació disposa d’accés directe a un jardí privat i de bany propi. En canvi, la sala d’estar-menjador i l’espai multiús i cinema s’obren cap al jardí més públic. Les obertures estableixen aquí una relació directa entre interior i exterior i permeten que la llum natural entri a formar part de l’espai domèstic.
Però el recorregut no acaba a la planta de l’habitatge. La mateixa escala que organitza el centre del molí continua ascendint i transforma la part superior de l’edificació en una gran terrassa. Alliberada de la coberta original, aquesta nova cota es converteix en un mirador sobre el paisatge de Costitx i els jardins que envolten l’edifici. El que abans era la part més inaccessible del molí passa a ser un dels seus espais de relació amb l’entorn.
I encara es pot pujar més. Continuant el recorregut helicoidal, l’escala arriba fins a una petita zona de lectura situada al punt més alt. És un espai tranquil i reclòs, separat de l’activitat quotidiana de la casa i alhora íntimament relacionat amb el paisatge. La torre deixa així de ser només un element que recorda el molí original per convertir-se en el recorregut que articula tota la nova vida de l’edifici: des de l’interior domèstic fins al paisatge i, finalment, fins a un espai de recés.
El recorregut comença en un dels espais més singulars de la casa: el rebedor. Una gran volta de marès el converteix en un espai de transició entre el que era i el que és. Al fons, una paret de fusta introdueix una materialitat càlida que contrasta amb la fredor i la permanència de la pedra. Per sobre, un lluernari fa baixar la llum fins al final del recorregut. És una seqüència senzilla que resumeix la intenció de tota la intervenció: conservar la massa, recuperar l’espai i introduir-hi la llum.
Recuperar el Molí de Can Romaguera és, en definitiva, tornar a posar en valor allò que l’edifici encara tenia per explicar. No es tracta de fer-lo tornar enrere, sinó de permetre que el temps es faci visible. El marès, les voltes i la geometria original conviuen amb el metall, la fusta i els nous elements que requereixen els usos actuals. Entre tots, construeixen una nova manera d’habitar el molí sense deixar de reconèixer-lo. Una arquitectura que no pretén reconstruir el passat, sinó fer-lo present.
- [Builder]
- CSV Construcción
- [Collaborators]
- Joan Capó
- Cocinart Mallorca
- [Photography]
- Ricard López




































.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)


.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)

.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)
.webp?w=600&q=85&fit=max&auto=format)